<html><body>
<p><font size="2" face="sans-serif">Termcat</font><br>
<br>
<font size="2" face="sans-serif"><a href="http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/">http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/</a></font><br>
<ul type="disc" style="padding-left: 36pt">
<li><font size="3" face="serif">ca tupla, n f </font>
<li><font size="3" face="serif">es tupla, n f </font>
<li><font size="3" face="serif">fr n-uplet, n m </font>
<li><font size="3" face="serif">fr nuplet, n m </font>
<li><font size="3" face="serif">fr uplet, n m </font>
<li><font size="3" face="serif">it tupla, n f </font>
<li><font size="3" face="serif">en tuple, n </font></ul>
<br>
<font size="3" face="serif"><Informàtica> </font>
<p><font size="3" face="serif">Conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional. </font>
<p><font size="3" face="serif">Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes </font><font size="3" face="serif"><i>n-tupla</i></font><font size="3" face="serif"> i </font><font size="3" face="serif"><i>tupla</i></font><font size="3" face="serif">: <br>
<br>
S'aproven els termes </font><font size="3" face="serif"><i>n-tupla</i></font><font size="3" face="serif"> i </font><font size="3" face="serif"><i>tupla</i></font><font size="3" face="serif"> -variants del substantiu anglès </font><font size="3" face="serif"><i>tuple</i></font><font size="3" face="serif">, creat per truncament de la part final de mots com </font><font size="3" face="serif"><i>quin</i></font><font size="3" face="serif"><i><u>tuple</u></i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>sex</i></font><font size="3" face="serif"><i><u>tuple</u></i></font><font size="3" face="serif"> o </font><font size="3" face="serif"><i>oc</i></font><font size="3" face="serif"><i><u>tuple</u></i></font><font size="3" face="serif">, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:<br>
<br>
·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès </font><font size="3" face="serif"><i>tuple</i></font><font size="3" face="serif"> en </font><font size="3" face="serif"><i>tupla</i></font><font size="3" face="serif">, amb </font><font size="3" face="serif"><i>a</i></font><font size="3" face="serif"> final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la </font><font size="3" face="serif"><i>a</i></font><font size="3" face="serif">) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes </font><font size="3" face="serif"><i>quíntuple</i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>sèxtuple</i></font><font size="3" face="serif">, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové </font><font size="3" face="serif"><i>tupla</i></font><font size="3" face="serif">; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');<br>
<br>
·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb </font><font size="3" face="serif"><i>a</i></font><font size="3" face="serif"> final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, </font><font size="3" face="serif"><i>tupla</i></font><font size="3" face="serif"> es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà </font><font size="3" face="serif"><i>tupla</i></font><font size="3" face="serif"> és la forma més usada;<br>
<br>
·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.<br>
<br>
S'aprova també, com a sinònim complementari de </font><font size="3" face="serif"><i>n-tupla</i></font><font size="3" face="serif">, en matemàtiques, la forma </font><font size="3" face="serif"><i>n-pla</i></font><font size="3" face="serif">, reducció de </font><font size="3" face="serif"><i>n-tupla</i></font><font size="3" face="serif">, pels motius següents:<br>
<br>
·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que </font><font size="3" face="serif"><i>n-tupla</i></font><font size="3" face="serif">;<br>
<br>
·es documenta també en altres llengües;<br>
<br>
·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.<br>
<br>
El fet que en matemàtiques s'opti per </font><font size="3" face="serif"><i>n-tupla</i></font><font size="3" face="serif"> (i </font><font size="3" face="serif"><i>n-pla</i></font><font size="3" face="serif">) i en informàtica per </font><font size="3" face="serif"><i>tupla</i></font><font size="3" face="serif"> respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.<br>
<br>
Es descarten les variants amb </font><font size="3" face="serif"><i>e</i></font><font size="3" face="serif"> final (</font><font size="3" face="serif"><i>tuple</i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>n-tuple</i></font><font size="3" face="serif"> i </font><font size="3" face="serif"><i>n-ple</i></font><font size="3" face="serif">), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [</font><font size="3" face="serif"><i>a</i></font><font size="3" face="serif">] final; la forma </font><font size="3" face="serif"><i>n-pla</i></font><font size="3" face="serif">, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [</font><font size="3" face="serif"><i>a</i></font><font size="3" face="serif">] arreu, mai amb [</font><font size="3" face="serif"><i>e</i></font><font size="3" face="serif">] o [</font><font size="3" face="serif"><i>E</i></font><font size="3" face="serif">], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb </font><font size="3" face="serif"><i>a </i></font><font size="3" face="serif">no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que </font><font size="3" face="serif"><i>tupla</i></font><font size="3" face="serif"> es pronunciï també amb </font><font size="3" face="serif"><i>a</i></font><font size="3" face="serif"> en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la </font><font size="3" face="serif"><i>e</i></font><font size="3" face="serif"> àtona final en </font><font size="3" face="serif"><i>a</i></font><font size="3" face="serif">).<br>
<br>
També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: </font><font size="3" face="serif"><i>n-upla</i></font><font size="3" face="serif"> o </font><font size="3" face="serif"><i>upla</i></font><font size="3" face="serif"> (i </font><font size="3" face="serif"><i>n-uple</i></font><font size="3" face="serif"> o </font><font size="3" face="serif"><i>uple</i></font><font size="3" face="serif">, terminació compartida de </font><font size="3" face="serif"><i>duple</i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>quíntuple</i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>sèxtuple</i></font><font size="3" face="serif">, etc.), </font><font size="3" face="serif"><i>n-uplet</i></font><font size="3" face="serif"> (o </font><font size="3" face="serif"><i>uplet</i></font><font size="3" face="serif">, per analogia amb el francès), </font><font size="3" face="serif"><i>multiplet</i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>enapla</i></font><font size="3" face="serif"> (i </font><font size="3" face="serif"><i>enaple</i></font><font size="3" face="serif">), </font><font size="3" face="serif"><i>enepla</i></font><font size="3" face="serif"> (i </font><font size="3" face="serif"><i>eneple</i></font><font size="3" face="serif">) o </font><font size="3" face="serif"><i>ènupla</i></font><font size="3" face="serif"> (i </font><font size="3" face="serif"><i>ènuple</i></font><font size="3" face="serif">). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.<br>
<br>
(1) Les formes angleses </font><font size="3" face="serif"><i>quintuple</i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>sextuple, octuple</i></font><font size="3" face="serif">, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (</font><font size="3" face="serif"><i>quíntuple</i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>sèxtuple</i></font><font size="3" face="serif">, </font><font size="3" face="serif"><i>òctuple</i></font><font size="3" face="serif">), de </font><font size="3" face="serif"><i>quintus </i></font><font size="3" face="serif">'cinc'</font><font size="3" face="serif"><i>, sextus </i></font><font size="3" face="serif">'sis', </font><font size="3" face="serif"><i>octus </i></font><font size="3" face="serif">'vuit'</font><font size="3" face="serif"><i>, </i></font><font size="3" face="serif">etc. + l'adverbi </font><font size="3" face="serif"><i>plus</i></font><font size="3" face="serif"> 'més', com a </font><font size="3" face="serif"><i>duplus</i></font><font size="3" face="serif">, procedent al seu torn de </font><font size="3" face="serif"><i>duo</i></font><font size="3" face="serif">. La forma </font><font size="3" face="serif"><i>tuple</i></font><font size="3" face="serif">, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.<br>
<br>
[Acta 560, 16 de maig de 2013] </font><br>
<ul style="padding-left: 0pt"><font size="2" face="sans-serif">Karlos del Olmo<br>
karlos_del_olmo@donostia.org<br>
943483474</font><br>
<font size="2" face="sans-serif">687409016<br>
<br>
</font></ul>
</body></html>