<html>
<head>
<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type">
</head>
<body bgcolor="#FFFFFF" text="#333333">
<div class="moz-cite-prefix"><font face="Franklin Gothic Book"><br>
</font></div>
<blockquote
cite="mid:b3dc165e010b4c4aa54751c4504db31d@EJWP1148.elkarlan.euskadi.eus"
type="cite"><font face="Franklin Gothic Book"><span lang="ES">La
defensa de la paternidad del <i>xató</i> se basa en la
similitud entre la presentación del plato y la palabra de la
que provendría
<i>xató</i>. En la receta propia de esta población, el <i>xató</i>
se presenta con una estructura similar a la de un castillo, a
lo que algunos grupos argumentan que el origen de la palabra
viene del francés
<i>chateau</i> (‘castillo’).</span></font></blockquote>
<font face="Franklin Gothic Book"><br>
</font>
<p><font face="Franklin Gothic Book">Itxura guztia du <i>etimologia
herritar </i>horietako bat dela.<br>
</font></p>
<p><font face="Franklin Gothic Book">Azalpen zentzuzkoagoa iruditzen
zait hemen kopiatzen dudana; dirudienez, ardo berriaren
ohiturari lotutako termino batetik dator (iturria:
<a class="moz-txt-link-freetext" href="http://www.festes.org/arxius/xatovilanovacomesfa.pdf">http://www.festes.org/arxius/xatovilanovacomesfa.pdf</a>):</font></p>
<p><font face="Franklin Gothic Book">El Diccionari català, valencià,
balear, no ens indica res sobre el terme xató, es limita a
descriure una salsa que si algú la pogués pair significaria que
té l’estómac folrat d’acer: “allioli, pebre, sal i bitxo”. També
anota que aquest explosiu és originari del Vendrell. Els
vendrellencs ja en son de bel·licosos, però em sembla que no ho
són tant. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana el nom li vindria
d’aixetó o aixetar derivat de deixetar (afluixar, desfer),
“deixatar un ou per fer una truita”. Aquesta mateixa acció
s’aplicaria a “deixatar” els ingredients que integren el xató.
Joan Coromines (Diccionari etimològic, etc.) en l’entrada
AIXETA, també s’apunta a una salsa “d’alls deixetats” que
s’anomenaria “xetó”, i en l’entrada XASCAR insisteix en
l’allioli. De tota manera allí on troben algun indici entenedor
és en la primera entrada descrita, aixeta. En la ratlla 41
d’aquesta entrada Coromines ens narra les excursions fins un mas
“damunt Sant Pere de Ribes” on “Fàbra, Casacoberta i Pau Vila
excursionaven per degustar”, segons Marian Aguiló, “una salsa
feta amb bitxo ben trinxat, alls, oli i vinagre deixatat en un
morter com l’allioli (atenció, vet aquí l’errada detectada: com
l’allioli, no amb allioli). Aquesta salsa, si per bitxo volem
entendre que referia a la nyora, i deixem estar el pebre, ja és
el xató que coneixem avui. Tot seguit Coromines continua, en
referència al nom de la cosa: “... tant se val que ho garfíem en
xe o en xa... això coincideix... amb el xetó: “tros de fusta amb
què es tapa l’orifici que es fa a les botes perquè hi surti el
vi”, que “es documenta a la Vall d’Àneu”: “per xatonar a una
bota amb una tribana per tastar el vi”. <br>
<br>
O sigui, que tal com ja fa temps va deduir l’amic i gastrònom
Francesc Morgades, l’actual xató, podria haver pres el nom de la
mateixa acció de xatonar la bota. Petita celebració que
s’acompanyaria amb quatre delícies de la tardor, banaccà i
tonyina dessalats, olives, etc., amanides amb l’agradosa salsa,
i que feien de coixí a l’estómac i d’excitant al paladar, pel
nou vi aixatonat o aixetonat.<br>
<br>
</font></p>
<div class="moz-signature"><font face="Franklin Gothic Book">-- <br>
Gotzon Egia<br>
<a class="moz-txt-link-abbreviated" href="mailto:gegia@gipuzkoa.eus">gegia@gipuzkoa.eus</a><br>
43º 19' 15" N 1º 58' 57.5" W</font></div>
</body>
</html>