[itzul] Xató de pulpo y patata nueva

[Gotzon Egia]

> La defensa de la paternidad del /xató/ se basa en la similitud entre 
> la presentación del plato y la palabra de la que provendría /xató/. En 
> la receta propia de esta población, el /xató/ se presenta con una 
> estructura similar a la de un castillo, a lo que algunos grupos 
> argumentan que el origen de la palabra viene del francés /chateau/ 
> (‘castillo’).

Itxura guztia du /etimologia herritar /horietako bat dela.

Azalpen zentzuzkoagoa iruditzen zait hemen kopiatzen dudana; dirudienez, 
ardo berriaren ohiturari lotutako termino batetik dator  (iturria: 
http://www.festes.org/arxius/xatovilanovacomesfa.pdf):

El Diccionari català, valencià, balear, no ens indica res sobre el terme 
xató, es limita a descriure una salsa que si algú la pogués pair 
significaria que té l’estómac folrat d’acer: “allioli, pebre, sal i 
bitxo”. També anota que aquest explosiu és originari del Vendrell. Els 
vendrellencs ja en son de bel·licosos, però em sembla que no ho són 
tant. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana el nom li vindria d’aixetó o 
aixetar derivat de deixetar (afluixar, desfer), “deixatar un ou per fer 
una truita”. Aquesta mateixa acció s’aplicaria a “deixatar” els 
ingredients que integren el xató. Joan Coromines (Diccionari etimològic, 
etc.) en l’entrada AIXETA, també s’apunta a una salsa “d’alls deixetats” 
que s’anomenaria “xetó”, i en l’entrada XASCAR insisteix en l’allioli. 
De tota manera allí on troben algun indici entenedor és en la primera 
entrada descrita, aixeta. En la ratlla 41 d’aquesta entrada Coromines 
ens narra les excursions fins un mas “damunt Sant Pere de Ribes” on 
“Fàbra, Casacoberta i Pau Vila excursionaven per degustar”, segons 
Marian Aguiló, “una salsa feta amb bitxo ben trinxat, alls, oli i 
vinagre deixatat en un morter com l’allioli (atenció, vet aquí l’errada 
detectada: com l’allioli, no amb allioli). Aquesta salsa, si per bitxo 
volem entendre que referia a la nyora, i deixem estar el pebre, ja és el 
xató que coneixem avui. Tot seguit Coromines continua, en referència al 
nom de la cosa: “... tant se val que ho garfíem en xe o en xa... això 
coincideix... amb el xetó: “tros de fusta amb què es tapa l’orifici que 
es fa a les botes perquè hi surti el vi”, que “es documenta a la Vall 
d’Àneu”: “per xatonar a una bota amb una tribana per tastar el vi”.

O sigui, que tal com ja fa temps va deduir l’amic i gastrònom Francesc 
Morgades, l’actual xató, podria haver pres el nom de la mateixa acció de 
xatonar la bota. Petita celebració que s’acompanyaria amb quatre 
delícies de la tardor, banaccà i tonyina dessalats, olives, etc., 
amanides amb l’agradosa salsa, i que feien de coixí a l’estómac i 
d’excitant al paladar, pel nou vi aixatonat o aixetonat.

-- 
Gotzon Egia
gegia a bildua gipuzkoa.eus
43º 19' 15" N 1º 58' 57.5" W
-------------- hurrengo zatia --------------
Erantsitako HTML dokumentu bat ezabatu egin da...
URL: <https://postaria.com/pipermail/itzul/attachments/20160713/ca7164d2/attachment.html>